Dimecres, 14 de maig
Quan les grans ciutats van curtes d'aigua, no miren prim a l'hora d'allunyar el miratge de la set. Tots els mitjans de transport són ben rebuts (o no): vaixells, transvassaments-canonades... o aqueductes.
Lo nou aqueducte de New-York
L'Arch de Sant Martí 6 desembre 1885
Han començat, i prosegueixen amb activitat extraordinària, els treballs del nou aqueducte subterrani que té de conduir les aigües del llac de Croton al depòsit de Central Park , de New York.
A certa fondària, desota dels camps, els boscos y els prats, i a la claror d'innombrables llums elèctrics, treballen nit i dia 6.000 homes en la construcció d'un gegantesc túnel que té d'obrir-se en terrent pedregós i que tindrà una llargària de 46 quilòmetres.
Durant les 24 hores del dia, no para lo treball, més que per espai de dues hores, perquè els tres mil treballadors que hi ha a les galeries puguin sortir a menjar i a descansar, mentre altres tres mil baixen als pous a l'objecte de reemplaçar-los.
Contínuament se troben en moviment centenars de màquines perforadores mogudes per lo vapor o mitjançant l'aire comprimit, en tant que altres poderosos aparells fan pujar les runes a la superfície per la infinitat de pous oberts en tot lo trajecte. A pesar de tot, els treballs no quedaran acabats fins dins de dos anys.
Lo túnel a què ens referim serà lo més llarg del mon, i haurà costat de 250 a 300 milions de pessetes. Lo túnel del Mont-Cenis no té més que 12 kilòmetres i mig de llargària i ha costat prop de 75 milions de pessetes, mentre que el de San Gotardo, de 16 kilòmetres de llarg, no ha costat molt més.
No és fàcil fer-se una idea de la rapidesa amb que avancen els treballs del nou aqueducte nord-americà. L'empresa divideix en dues parts, però en realitat, els treballs corren a càrrec de subcontratistes sota la direcció i responsabilitat dels contratistes principals.
En lo trajecte hi ha vint-i-sis pous, i cada subcontractista té d'obrir la part del túnel que li toca i construir lo canal per on tenen de córrer les aigües. Hi ha empleats en els treballs uns 8.000 homes, 2.000 en la superfície. En lo fons de cada pou els obrers treballen en dues direccions distintes, uns cap al sud i els altres cap al nord, de manera que al final poden trobar-se en el centre del trajecte que medeix enetre un i altre pou.
A pesar del gran nombre de treballadors i dels perills que allí corren, no hi ha hagut que deplorar més que la mort de dos obrers. D'altra banda, l'empresa compta amb un metge, que paguen els obrers mitjançant una subscripcció de 50 cèntims mensuals, amb la qual cosa tenen accés a l'assistència facultativa i als remeis que se'ls recepta.
(l'ortografia i la puntuació de l'original estan corregits )
continua a guanyats
mas Quan les grans ciutats van curtes d'aigua, no miren prim a l'hora d'allunyar el miratge de la set. Tots els mitjans de transport són ben rebuts (o no): vaixells, transvassaments-canonades... o aqueductes.
Lo nou aqueducte de New-York
L'Arch de Sant Martí 6 desembre 1885 Han començat, i prosegueixen amb activitat extraordinària, els treballs del nou aqueducte subterrani que té de conduir les aigües del llac de Croton al depòsit de Central Park , de New York.
A certa fondària, desota dels camps, els boscos y els prats, i a la claror d'innombrables llums elèctrics, treballen nit i dia 6.000 homes en la construcció d'un gegantesc túnel que té d'obrir-se en terrent pedregós i que tindrà una llargària de 46 quilòmetres.
Durant les 24 hores del dia, no para lo treball, més que per espai de dues hores, perquè els tres mil treballadors que hi ha a les galeries puguin sortir a menjar i a descansar, mentre altres tres mil baixen als pous a l'objecte de reemplaçar-los.
Contínuament se troben en moviment centenars de màquines perforadores mogudes per lo vapor o mitjançant l'aire comprimit, en tant que altres poderosos aparells fan pujar les runes a la superfície per la infinitat de pous oberts en tot lo trajecte. A pesar de tot, els treballs no quedaran acabats fins dins de dos anys.
Lo túnel a què ens referim serà lo més llarg del mon, i haurà costat de 250 a 300 milions de pessetes. Lo túnel del Mont-Cenis no té més que 12 kilòmetres i mig de llargària i ha costat prop de 75 milions de pessetes, mentre que el de San Gotardo, de 16 kilòmetres de llarg, no ha costat molt més.
No és fàcil fer-se una idea de la rapidesa amb que avancen els treballs del nou aqueducte nord-americà. L'empresa divideix en dues parts, però en realitat, els treballs corren a càrrec de subcontratistes sota la direcció i responsabilitat dels contratistes principals.En lo trajecte hi ha vint-i-sis pous, i cada subcontractista té d'obrir la part del túnel que li toca i construir lo canal per on tenen de córrer les aigües. Hi ha empleats en els treballs uns 8.000 homes, 2.000 en la superfície. En lo fons de cada pou els obrers treballen en dues direccions distintes, uns cap al sud i els altres cap al nord, de manera que al final poden trobar-se en el centre del trajecte que medeix enetre un i altre pou.
A pesar del gran nombre de treballadors i dels perills que allí corren, no hi ha hagut que deplorar més que la mort de dos obrers. D'altra banda, l'empresa compta amb un metge, que paguen els obrers mitjançant una subscripcció de 50 cèntims mensuals, amb la qual cosa tenen accés a l'assistència facultativa i als remeis que se'ls recepta.
(l'ortografia i la puntuació de l'original estan corregits )
continua a guanyats
Dilluns 21 d'abril
Scape the fantasy
Vilaweb/21-4-08 Una setmana lluny de les pantallesDesprés de catorze anys predicant d'apagar la televisió almenys una setmana l'any, com a acte de resistència a la visió uniformadora de la realitat que imposen les grans cadenes, el col·lectiu de contrapublicistes nord-americà Adbusters ha comprès que cal ampliar la llista d'aparells electrònics de lleure quotidià potencialment perniciosos si se'n fa un ús excessiu. Per això enguany la tradicional campanya TV Turnoff Week, que es fa des d'avui fins diumenge, ha adoptat el nom de Mental Detox Week i ha estès les advertències al consum excessiu també als DVD, iPods, Xbox, PSP i portàtils. 'Et sorprendrà fins a quin punt és difícil desconnectar-se de tots aquests aparells una setmana', avisa Adbusters, i per ajudar-hi proposa un pla d'allunyament gradual de les pantalles, fins diumenge, perquè puguem centrar el temps que hi solem dedicar a activitats diferents: des de passejar a llegir, des de conversar amb els amics a alliberar la fantasia.
podeu llegir tota la notícia a Vilaweb
continua a guanyats
Diumenge 20, d'abril
L’arquitectura truculenta
Narcís Comadira
D’un temps ençà, s’ha posat de moda la truculència en l’arquitectura. Sembla que els ajuntaments, caixes i bancs, companyies de serveis, s’han posar d’acord per subvencionar amb grans summes de diners aquesta moda de l’arquitectura extravagant i terrorífica. Formes gesticuladores, materials en brut, acudits fàcils i definitoris, tot al servei d’una marca. Ja sigui la marca d’una ciutat o d’una empresa. I, al costat de les formes gesticuladores i de la truculència, els grans noms d’uns quants arquitectes que corren pel món del capitalisme exacerbat deixant aquí i allà els seus exabruptes formals, a tot arreu iguals, en contra d’una arquitectura local optimista i constructora d’una tradició que al cap dels anys demani ser coneguda per les seves troballes formals i per les seves solucions a uns problemas específics. S’han acabat, per als grans edificis emblemàtics, les arquitecturas tranquil•les i servicials i hem caigut de quatre potes en el bassal de la fama i el glamour del tot s’hi val. En la pirueta perversa.Per pirueta, la dels senyors Hergog i De Meuron , al flamant CaixaForum de Madrid .(...)
continua a articles
Dijous, 10 d'abril
D'un temps, d'uns botons (Dioptria 2)
Pau Riba
Amb les sabates descordadessense mitjons als peus
amb un barret de palla al cap
ple de botons
he anat a seure al jardines dels lliris
en espera del bon temps.
Anava per la regadora de zenc
que es mor de set de l’estiu
però en decantar el cos
de la cadira
se n’han anat tots els botons
I m’he posat a riure
de babau com sóc.(...)
continua a poètics
Dimecres, 9 d'abril
Turistes i viatgers
Jordi llovet
Viatjar no sempre ha estat de moda. Grecs i romans, per exemple, detestaven moure’s de casa, i només van fer-ho, i força, per causes majors, com la guerra o la recerca d’aliments de què no disposaven: això és el que va portar els d’Atenes fins a les ribes del Mar Negre, riques en blat. Allò normal era quedar-se al país, entre la gent coneguda, per donar compliment a aquest gran principi de les antigues civilitzacions mediterrànies – no tant la de fenicis i cartaginesos- que anomenen philia, que designa l’amistat i, per extensió, tot allò que ens resulta pròxim: la resta no interessava. La cita llatina més visitada a aquest respecte és d’Horaci: “Coellum non animun mutant qui trasn mare currunt”: “canvien de cels, però no d’ànima, els qui les mars travessen” (lletres, I, XI, 27). (...)continua a articles
Dimarts, 8 d'abril
L'abril i el taronger
Avui he fet fotos del taronger florit. Les he fetes abans de la visita les tórtores okupes. Fa dos anys que proven d'instal·lar-se, però quan bordo es desconcentren i no acaben mai de fer el niu.I abans de l'hora dels pardals. Aquests són com un rellotge, no es presenten fins que no veuen les molles al peu de l'arbre. L'únic que sentia era el brunzit de les abelles. I han passat de mi... no donaven l'abast amb el bédedéu de polen que els oferien les flors.
Aquest dies, al pati, sembla que nevi, no paren de caure flors. I fan una olor tan penetrant i engrescadora que no paro de voltar a l'arbre per ensumar-les, com les abelles. Per això no he bordat -i he fet cara de bon nen- quan m'han fet la foto.
broc
continua a contrapunt
Dilluns, 7 d'abril
Empar Moliner:"Las y los ratas y ratos"
Me entero de la memorable noticia por la prensa: los célebres dibujos de Pilarin bayés serán llevados al cine. La película -de animación- se llamará El ratolí que escombrava l'escaleta y será una adaptación del conocido cuento de los hermanos Grimm, que los niños catalanes conocimos como La rateta que escombrava l'escaleta y los niños castellanos como La ratita presumida. Para mí es un cuento moderno y feminista, una especie de Madame Bovary infantil, protagonizado por una rata que -de acuerdo- tal vez de manera errónea se enamora del gigoló equivocado, pero que no se conforma con un marido aburrido. Desde luego, Pilarín Bayés no debe de verlo así. En la historia original, la ratita se encuentra una moneda barriendo. Y en lugar de ponerla en un plan de pensiones la utiliza para comprarse un lazo para la cola. Una vez se lo ha puesto, espera a sus pretendientes. Y, en un alarde de feminismo sin precedentes, antes de aceptarlos, les pregunta cómo se comportarán una vez casados. Pero todos ellos le contestan vulgaridades y, al final, la ratita elige al gato. Al embaucador. Al único que le susurra con voz dulce que la tratará como a una reina. Ella le cree y se casa con él. El gato, naturalmente, se la come.(...)continua a guanyats
Diumenge, 6 d'abril
Mètode de Rocanrol (Pascal Comelade)
Cançó sense títol (Pau Riba/Pascal Comelade)
Entre agulles alpines intactesUn grial amb vi quedà oblidat
de pur atzar sobre una taula.
Un parell de corbs amb sorts
restaren fascinats pel roig estel
que al lluny fulgia dins la copa.
Càlids de sang assedegats
begueren aquell nèctar de raïm.
I què passà?
Què se’n seguí?
Que el vi el corb
el torna albí,
el destenyeix,
li treu la nit.
En féu ocells de blanc plomatge.
(Veu: Enric Casasses)
continua a poètics
Dimecres, 2 d'abril
Sisa: "Ni cap ni peus"
"Al cantaire Pau Riba"
Animal electroàcid, de son avi mig penjat.Té un forat negre al terrat, on hi habita l'home l'home estàtic.
Entre folk i dioptria, pasturant per l'univers.
Amaneix música i vers amb la pedra de follia.
Quan ressona la cançó inspirada del cantaire,
espurnegen i s'enlairen estrelletes de colors.
Pel camí tradicional enrotlla les barretines.
Però també per noves vies és l'artista més total
de la còsmica visió, el desordre i el senderi.
Un lleó tocat pel geni, que es descalça de debò.
De ses illes gripau Pau, a ciutat en Riba arriba.
Passa el temps i ell no canvia, tot es mou al seu voltant.
Afinat quan desafina i tel·lúric com volcà.
Oh, bruixot rellampegant sota un flaix de llum divina.
Al cantaire Pau Riba/ Jaume Sisa
L'home estàtic. Pau Riba
Per escoltar i llegir. Continua a poètics
Dimecres, 24 de març
Joan Barril: "Les llengües del poder"
Fa anys, la missa es deia en llatí. Algú va decidir que el llatí era una llengua difícil per a la gent i va decidir dir la missa en la llengua dels fidels. Era una bona intenció, però encara avui, en la mateixa llengua dels fidels, hi ha dificultats per comprendre el que es diu i el que es vol transmetre. Problemes, doncs, d'interpretació.També la justícia va entendre que no podia prescindir dels ciutadans. Fins al punt que algunes cultures jurídiques van considerar que el poble, representat per un jurat, era qui millor podia entendre i dictar les sentències als seus semblants. Era també una bona intenció, però vagin a l'Administració de justícia i provin de comprendre els arguments de les sentències. Fins i tot en el supòsit que la justícia els hagi donat la raó, difícilment entendran els motius profunds d'aquesta raó. Un altre problema d'interpretació. (...)
continua a guanyats